Il·lusió, festa, alegria, diversió, molts propòsits que no es compliran, lluentons, confeti, torrons, copa de cava, rialles, petons... Una mica d'excès en les últimes hores de l'any que s'acomiada per donar la benvinguda al 2011 i abocar-hi tots els desitjos que no s'han complert durant el 2010. El 31 de desembre sembla que es reserva per fer balanç de l'any en família. La gent fa memòria del més significatiu que ha ocorregut en les seves vides durant els passats 12 mesos, tant positiu com negatiu. I diposita tota la seva esperança perquè l'any que estan a punt de rebre sigui millor -o almenys no sigui pitjor- en un brindis col·lectiu i simultani que esquitxa espurnes daurades. Cada últim dia de l'any s'intenta crear una atmosfera màgica que ens protegeixi al llarg de tot l'any següent en el camí de les nostres vides. Però tots sabem que les coses no són senzilles i que ens hem d'esforçar per construir-nos la vida dia a dia. No hi ha descans, les coses no solen sorgir per si soles, tot i que és ben cert que un ingredient fonamental de la vida és l'atzar. Sovint costa ser sincers amb nosaltres mateixos i obeir el nostre cor. Tendim a imposar-nos barreres sòlides sense sentit i a crear-nos problemes que en realitat no tindrien per què existir. Prou complicada que és la vida per si sola, no en tenim suficient que encara ens la compliquem més! Ens enganyem i vivim amb la contradicció de queixar-nos i amargar-nos per una cosa que no ens agrada i voldríem que fos diferent i el fet de no fer res perquè això canviï, perquè ens fa por. Està bé -fins a cert punt- viure de fantasies, però no de mentides.
