dimarts, 25 de gener del 2011

El boig del vagó

L'altre dia vaig viure un episodi molt peculiar...

Per mi el dia havia començat amb total normalitat, fins que vaig agafar el tren a Sant Cugat. En entrar al vagó, vaig buscar un seient lliure. Només n'hi havia un i tenia una jaqueta a sobre. Quan m'hi vaig apropar, l'home del seient del costat, propietari de la jaqueta, la va retirar amablement mentre deia "te estaba esperando, guapa". Evidentmanet, jo no el coneixia de res.

Al cap d'una estona, va simular que el trucaven al mòbil i va cridar "Ramonaaaaaaaaaaa!". Va fer tal crit que el vagó sencer va fer un bot. La conversa va ser curiosa:

- ¿Dónde estás? Yo estoy... Me faltan una o dos paradas. No sé cuál es la siguiente. Espera, se lo preguntaré a mi ex-mujer. (Es gira cap a mi) ¿Qué parada es la siguiente? (Desconcertada, faig que no amb el cap sense mirar-lo).

- No lo sabe. Bueno, tú espérame. Cómete un huevo frito. Ya sé que es malo para el hígado, pero por eso te lo digo.


Quan va acabar la conversa, va mirar el noi de davant seu i la cosa va anar així:

- Tu cara me suena. Te conozco de algo. ¿De qué te conozco?
- No lo sé. De alguien que debes conocer y ahora no te acuerdas.
- Yo a ti te conozco de algo. Me suena tu cara.
- No sé, no sé. A veces estas cosas pasan. Te debes haber confundido.
- Es que yo a ti te conozco de algo... A ver, ¿del manicomio?
- No.
- No... ¿Del psiquiatra?
- No.
- No... ¿De haberte pillado en la cama con mi madre?
- No.
- Pues no sé. Debe haber sido en otra vida. Yo soy un vampiro. Sí soy un vampiro, lo que pasa es que me pongo crema para el sol. ¡Y soy de los buenos, eh! Sólo chupo la sangre de la gente guapa. De los feos no.

I fins aquí. Vaig arribar a la meva parada i vaig haver de baixar. Hagués estat interessant seguir escoltant les originals paranoies d'aquell home.

4 comentaris:

  1. Per fi, PER FI ha sortit a la llum l'anècdota del boig del vagó! És un moment històric i vaig a destapar el xampany.

    ResponElimina
  2. És una gran història, ni planejada hagués tingut un guió tan bo i surrealista

    ResponElimina