La Cavalcada d'enguany ha sigut força porno. Els patges de les carrosses eren gogós, sens dubte. Feien uns moviments molt eròtics obrint-se de cames, corbant-se cap enrere obrint la boca i ballant de barra en barra. De caramels n'han llançat pocs, molt pocs, però aquest any llançaven també una altra cosa, uns objectes innovadors que no eren fàcils d'identificar. Aquests envasos quadrats i de petites dimensions, no sabent encara que eren tatuatges de les bosses de Cheetos, semblaven preservatius. Per acabar-ho de rematar, una patge duia un barret de forma clarament fàl·lica i anava vestida de cap a peus -barret inclòs- de vermell, color de la passió.
Deixant de banda l'erotisme de la Cavalcada del 2011, la quantitat de publicitat que portaven incorporada les carrosses aquest any ha sigut brutal. Hi ha crisi, ja se sap, i la Cavalcada s'ha de finançar d'alguna manera. D'entrada, l'embolcall dels escassos caramels que han llançat era de Seat, però això dels caramels esponsoritzats ja és tradició. S'ha exhibit la carrossa Henkel, on ballava i saludava amb entusiasme un ninot de la pega de barra Pritt. També ha passat una carrossa estampada de logos de TVE i una mena d'homes gegants articulats vestits de La Vanguardia.
Un any més, el Mag Lari ha tingut l'honor de compartir protagonisme amb Ses Majestats els Reis d'Orient -de fet, em sembla que n'ha tingut més i tot-. Des de la seva poltrona-grua de la carrossa màgica de l'estrella, ha regalat somriures per tothom.
Quant a la música, al principi ha sigut massa calmada. Més aviat feia adormir. I això no convé, perquè els nens estan hiperactius i necessiten descarregar tota l'energia abans d'arribar a casa. Del contrarti, no hi ha pare que els faci anar al llit. Però cap al final, amb l'arribada de Baltassar i els patges negres, la cosa s'ha animat. Han començat a sonar ritmes tribals més ballables i alegres.
Per cert, la cançó dels carboners és molt bona! El missatge és clar i directe, la melodia és guay i la lletra fa gràcia. És divertida. I recorda una mica, sobretot cap al final, a Rasputin, de Boney M. La cançó dels carters, en canvi, sembla més una havanera que una alta cosa.
Visca el patge Gregori!!!
Quin compormís, de veritat que seré el teu primer comentari i la teva primera seguidora? Això és molt emocionant!
ResponEliminaSom-hi.
Massa imatges al meu cap i massa ben explicades, estic al·lucinant. De veritat ha anat així? És a dir, gogós i preservatius? Sembla un sketch d'un programa d'humor, no? Bufa...
Per cert, Mag Lari FTW, no hi ha discussió.
Que els Reis et portin molts regals, Judith!
A la cançó de les cartes hi diu molt clarament Pexines, oi? Si que és una mica porno...
ResponEliminaBenvinguda, Judith!!!